Història Breu
La configuració de la badia d’Alacant, guarnida de molts dels vents que assoten el litoral i els fons sorrencs i poblats d’algues esmorteeixen les onades dels temporals, va propiciar des de temps molt llunyans l’establiment d’assentaments humans. Aquestes poblacions indígenes van aprofitar l’abric de la rada alacantina, cenyida a nord pel Cap de l’Horta i a sud pel de Santa Pola, per prosperar.
Cronologia de la història
ELS ORIGENS DEL PORT
TOSSAL DE MANISES
EDAT MITJANA
LA RECONQUESTA
REGNE ARAGÓ
EDAT MODERNA
PORT DE CASTELLA
EL DESENVOLUPAMENT
LA JUNTA D’OBRES
MOLLS DE PONENT
ANYS 60 I 70
IBERS I ROMANS Ibers i romans a la franja costanera d’Alacant
La configuració de la badia d’Alacant, guarnida de molts dels vents que assoten el litoral i els fons sorrencs i poblats d’algues esmorteeixen les onades dels temporals, va propiciar des de temps molt llunyans l’establiment d’assentaments humans. Aquestes poblacions indígenes van aprofitar l’abric de la rada alacantina, cenyida a nord pel Cap de l’Horta i a sud pel de Santa Pola, per prosperar.
Veure més
IBERS I ROMANS Tossal de les Basses (712/1248)
El context sociopolític va poder determinar, igualment, l’abandonament de l’poblat ibèric, ja que en el context de les II Guerres Púniques es va ocupar el Tossal de Manises, situat en la marge contrària de la llacuna. Aquest fortí militar comptava amb estructures defensives de superior resistència, com muralles i torrasses.
Veure més
ALACANT A L’EDAT MITJANA La importància estratègica del port d’Alacant en l’Edat Mitjana
Les escasses referències de l’edat mitjana que han arribat fins a la nostra època, impedeixen aventurar una data exacta per al començament de la construcció d’un moll a Alacant. Malgrat aquesta manca de documents, els pocs que es conserven d’aquells temps remots sempre ressalten el caràcter portuari i comercial de la ciutat d’Alacant.
Veure més
RECONQUESTA Castella reconquesta Alacant
L’últim sobirà del Regne musulmà de València va capitular davant el rei aragonès Jaume I el 28 de setembre de 1238, mentre que la conquesta de la plaça d’Alacant per part de l’infant Alfons, posteriorment conegut com el rei Savi, va esdevenir en l’any 644 de l’hègira, corresponent a l’1246 de l’calendari cristià. La conquesta d’Alacant per part de les hosts castellanes es va produir gràcies a l’Tractat d’Almizra (1244), pel qual es delimitava l’expansió territorial de la corona aragonesa, la frontera s’establia a Biar i Xixona, i la castellana, el Regne de Múrcia va emparar a la vila d’Alacant.
Veure més
MEDITERRANI Aragó domina el Mediterrani
Mig segle exacte durar la dominació castellana d’Alacant, ja que els problemes dinàstics de la Corona Castellana després de la mort d’Alfons el Savi van ser aprofitats per Aragó, que es va llançar a la conquesta del Regne de Múrcia. Així, el monarca aragonès Jaume II va enarborar la senyera després de l’ocupació armada de el castell. Era el 22 d’abril de l’any 1296 i entre les víctimes més il·lustres d’aquell setge figura el alcayde castellà, Nicolás Pérez, que va morir amb l’espasa i claus de la fortalesa a les mans.
Veure més
L’AUGE L’auge d’Alacant en l’Edat Moderna, de vila a gran ciutat comercial portuària
La vila d’Alacant aconsegueix la consideració de ciutat en 1490, sota el regnat de l’monarca Ferran el Catòlic i tan sols dos anys abans de la caiguda de el regne nassarita de Granada. “La condició portuària de la vila medieval i la riquesa generada entorn de la seva trànsit marítim, al costat de la col·laboració prestada als Reis Catòlics en el transcurs de la guerra amb Granada, van ser els arguments que van fer pujar Alacant a la categoria de ciutat” , segons opina l’historiador Enrique Giménez López.
Veure més
MEDITERRANI Port de Castella a la Mediterrània
Després de l’ocàs de València, la reobertura de el comerç amb Itàlia per les Balears va afavorir la sortida dels vellons de llana castellans; de tal manera que Alacant tornava a convertir-se en el port de Castella a la Mediterrània, ja que l’accés a l’altiplà per la vall de l’Vinalopó era el que oferia menors dificultats orogràfiques.
Veure més
INFRAESTRUCTURA El desenvolupament de la infraestructura portuària
En l’Edat Moderna la infraestructura portuària era, en general, molt escassa. Així doncs, les embarcacions fondejaven en llocs propers a la costa i les mercaderies eren embarcades i desembarcades mitjançant barcasses. De fet, només en els llocs amb un sòlid flux comercial es realitzaven costoses obres per disposar d’un moll de pedra.
Veure més
LA JUNTA Constitució de la Junta d’Obres del Port
A causa del seu mal estat, en 1795 es planteja que es facin amb els fons consulars; però, en 1803, es constitueix una primera Junta d’Obres del Port d’Alacant sota la presidència de José Sentmenat, que comptarà amb els cabals de Propis i Arbitris de la Ciutat. S’ha d’atenir a el pla presentat per Manuel Mirallas en 1794 i partirà amb un pressupost líquid de 8.109.150 reals de vellón.
Veure més
PONENT Nous molls de Ponent
La necessitat de disposar de molls amb major calat i la consolidació de l’assentament de la indústria alacantina a la zona oest del Port, així com una ordre rebuda per una comissió que estudiava la instal·lació de nous ports pesquers a Espanya, van ser factors fonamentals que van originar la redacció de el projecte “Nous Molls a Ponent i Dàrsena Pesquera de Embarcacions”, projecte que va ser aprovat l’any 1933. Però la guerra civil va paralitzar l’execució d’aquests projectes i no va ser fins 1946 quan l’Enginyer D. Pablo Suárez Sánchez va tornar a posar en marxa l’expedient amb una modificació de l’pressupost. El 1947 es van adjudicar les obres d’aquest projecte, que per diferents motius no van finalitzar fins a 1953.
Veure més
ANYS 60 I 70 Anys 60 i 70
Durant els anys 60 i 70 es van realitzar diferents obres en els instal·lacions ja existents amb l’objectiu d’adequar-les als nous sistemes de transport marítim (tràfics Roll-On Roll-Of, Contenidors, Productes peribles, etc …).
Veure més
